Es un signe ortografic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:
1. Els pronoms personals debils, ME, TE, SE, LO, NOS, LOS, NE.
1.1. Darrere de verp que acabe en vocal: porta'm, penja'n. 1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig: s'enten, s'haguera. 1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms: se'n va, se'ls hi menja.
2. Els articuls determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig: l'home, l'industrial, l'espiritista. Excepte:
a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant. b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora). c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc. d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.
Les preposicions A, DE, PER mes l'articul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.
3. La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig: d'estar, d'ahir, d'haver. Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant: de hui.
Es un signe ortografic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existencia o no de diftonc: següent, païsage.
Colocacio:
1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles: veïnat, raïmer, aürtar.
2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I: següent, llingüistica.
No la posarém en els següents casos.
1. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminacio es tonica i, per consegüent, no forma mal diftonc:
El guio es el signe ortografic (-) que es coloca entre dos o mes elements d'una paraula per a distinguir-los.
Usarem el guio:
1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.
2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp.
2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom: mireu-les, penjar-se'n. 2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant: menja-te'l, prengau-ne. 2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI: mira-ho, porta-hi.
3. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats: critic-bibliografic, historic-cientific.
Defienden que el Reino de Valencia nació 200 años antes de la entrada de Jaume IVarias asociaciones, como el Centro Cultural Islámico de Valencia, reivindican la celebración del primer milenio de la creación del Reino de Valencia, nacido en febrero de 1009, al declarar el rey Mubarak la independencia respecto al Califato de Córdoba.EFE Estas asociaciones han hecho público un manifiesto en el que defienden que Valencia no nació en 1.238, con la llegada del rey Jaume I, sino que tiene unos orígenes "mucho más remotos" y aseguran que la personalidad de este pueblo "ha recibido la aportación de distintas culturas, entre las que destaca la islámica".
Las entidades firmantes del manifiesto, constituidas en la denominada Comisión del Milenario del Reino de Valencia, son, además del Centro Cultural Islámico, la Asociación Internacional de Valencianística, Rogle Cultural Constantí Llombart, Plataforma Juvenil Valencianista, Ateneu Cultural Borrianenc, Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano y Colectiu Ecologista Cavanilles.
El manifiesto afirma que el Reino de Valencia nació el 10 de febrero de 1.009 como estado islámico, al declarar el rey Mubarak la independencia respecto al Califato de Córdoba, y durante casi 200 años diversos príncipes ocuparon este trono, "con la única interrupción de la ocupación del Cid Campeador".
El texto indica que aunque el rey Jaume I entró en la ciudad el 9 d'Octubre de 1.238, el Reino de Valencia era anterior a su presencia.
Estas asociaciones reivindican la singularidad valenciana, "ante la visión sesgada e interesada que presenta una Valencia nacida en 1.238 únicamente vinculada al cristianismo y a la Corona de Aragón", al considerar que ésta es "muchos más antigua y arraigada".
Destacan que la gesta del rey Mubarak, quien creó el Reino de Valencia que dio lugar a la actual Comunitat Valenciana, "no ha sido reconocida a la lo largo de la Historia", por lo que consideran que el cumplimiento de los mil años debe de ser la ocasión para "tributarle el homenaje merecido".
Para ello, estas asociaciones han constituido una comisión para celebrar la efeméride, a través de la organización de actos y la edición de publicaciones que, según han afirmado, "darán cumplida información" del acontecimiento".
"Sin la declaración del 'jutba' -sermón del viernes- de Murabak no habría sucedido todo lo demás y, seguramente, la Comunitat Valenciana no existiría tal y como la conocemos", aseguran en el comunicado.
Las asociaciones integrantes de la comisión hacen un llamamiento a todas las entidades públicas y privadas, organizaciones sociales y valencianos en general para participar en unos actos que, según han manifestado, "nos reafirmen como un pueblo único, plural, libre, tolerante y respetuoso con su pasado".
L’acort ortogràfic transaccional que suponen les Bases del 32, que pareix s’adoptà a finals d’eixe any (alguns donen com a data de la seua redacció, decembre de 1932), no supon una superació del conflicte ortogràfic al que pretén posar solució i, en la majoria de casos, amaga, en moltes de les afirmacions que l’han rodejat, asseveracions completament falses.
Les Bases, responen a un intent d'elaboració d’una normativa ortogràfica per a la llengua valenciana en un objectiu clar: acabar en l’anarquia imperant en l’escritura en el moment en que se gesten. L’intent de codificació volia unificar criteris i, possiblement, unir a tots els qui feyen us escrit de la llengua pròpia i mostrar un sol model gràfic per a la llengua, tot intencions molt lloables.
La proposta, en aquell moment, no fon mes que un intent i un plec de voluntats, guiades per la finalitat ultima de buscar l'unificació ortogràfica en el catala. Hauria de transcórrer molt de temps i de donar-se moltes circumstancies a posteriori per a la seua implantació parcial, que no general entre els usuaris de la llengua valenciana.
Les Bases del 32 supongueren obrir la porta a solucions estranyes, no sols per a qüestions d’ortografia, sino per al propi corpus lèxic i morfològic de la llengua valenciana. Com un cavall de Troya, han significat el gran colador, per a que, els qui regiren els destins polítics de la reincorporació de la llengua pròpia en les escoles (anys 80 del passat segle XX) i part dels qui participaren en el seu prestigiament social i lliterari, anaren canviant les formes, les solucions, les expressions i inclús el lèxic, menyspreant la realitat valenciana en favor de solucions i formes d’una atra llengua (el català).
en 1348, Pere II tenia motius per a estar agraït a la vila de Borriana, que li havia segut fidel en la Gerra de l'Unió.
Per això, va estendre un privilegi en Juliol de 1348 referent a la bandera, que aniria culminada en un fondo blau damunt de les barres i en ell tres corones.
Ya en 1522, Carles I l'emperador va estendre este privilegi als escuts i sagells de la vila.
Josep Lluïs Garcia Ferrada, va nàixer a Borriana, l'any 1935, escomença a publicar els seus llibres en l'últim quart del sigle XX lo qual no l'impedix recollir una gran varietat de premis lliteraris (primer premi en 1987 en Catarroja en un recull de contes) (primer premi en 1988 en Catarroja en un poemari) (premi Roïç de Corella de la Ciutat de Valéncia en 1991 en una alternança de Prosa i vers) (Premi dels Jocs Florals de Paterna en 1994 en Poesia) ( Premi de Lo Rat Penat en 1992 en poesia) (Premi de Lo Rat Penat en 1995 en Poesia) (Premi dels Jocs Florals de Paterna en 1991 en prosa) (Premi de Lo Rat Penat en 1988 en Prosa) (Premi el Piló en 1988 en prosa) i escritor de l'any per la Associació d'escritors en Llengua Valenciana en l'any 1992.
Borrianenc universal Don Josep Lluís Garcia Ferrada.
Don Bonifaci Ferrer, naixcut a Valéncia, en el carrer de la Mar, allà per l'any 1350 i morí el 29 d'abril de 1417. escritor de gran activitat lliterària, firmà la seua gran obra en la traducció de la Bíblia. Obra en la que apareix ben clarament que “fou arromançada den el Monestir de Porta Coeli, de llengua latina en la nostra Valenciana”
Este home, u dels mes cults de la seua época, ve a sumar-se a tots aquells escritors que al llarc del sigles diuen clarament que escrivien en “llengua Valenciana”.
DonRafel Martí de Viciana, va nàixer a Borriana, allà per l'any 1502 i en quant a la seua mort no se sap res en concretEn 1517, als quinze anys, començava a escriure la seua gran obra "Chronica de la inclita y coronada ciudad de Valencia" obra que l'acabava en 1566, després de 48 anys de trevall. Les quatre parts d'esta obra, formen la seua obra Històrica, inicialment escrites en Valencià foren posteriorment traduïdes al Castellà .En la seua obra lliterària, destaca, “Alabanzas de las lenguas” en la qual ya exalta la galania i esplendor de la llengua Valenciana sobre totes les atres llengües.També te dos obres perdudes de les quals sols queda testimoni en el pròlec del seu llibre “Alabanza de las lenguas” que foren “libro de recreación de los dias calurosos de julio” i “libro de la nobleza e hidalguia, armas y blasones”Rafel Martí de Viciana deixa ben clar en totes les seues obres que com be diu ell “Suplico me perdonen por haver vertido estas obras de Valenciana a Castellana lengua, solamente por hacerlas comunicables a muchas otras provincias”Borrianenc universal DonRafel Martí de Viciana.
Si apleguem a sentir-nos patriotes, si verdaderament amem a valéncia, haurem de posar per damunt de tot eixe sentiment valencianiste i viure'l en tots els aspectes de la nostra vida diària, sense odis, sense hostilitats cap a ningú, pero també, exigint respecte cap a nosatres.
